Obra poètica

Fuster Viladecans, Felicia

Felícia Fuster és pintora, traductora i poeta. Als 63 anys va quedar finalista del premi Carles Riba amb el seu primer llibre de poemes: Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils (1984). El 1987 va publicar dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andrés Estellés), que seguien en la línia del llibre anterior fins a formar un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d'imatgeria molt original, de filiació avantguardista.Versión original (1996) és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre Sorra de temp absent (1998) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l'experimentalisme. Postals no escrites (2001) és una crònica d'un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Matsuo Basho. De la seva tasca com a traductora caldria destacar la seva antologia Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984), de Marguerite Yourcenar.